dissabte, 23 de març del 2024

dijous, 21 de març del 2024

Dia Mundial de la Poesia

XLII

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
                aquest pètal
                                    allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
                                aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés
Obra Completa IV [Horacianes], 2017

dimecres, 20 de març del 2024

Cicle Gaudí de març: 'El mestre que va prometre el mar'


SINOPSI

Ariadna (Laia Costa) descobreix que el seu avi busca des de fa temps les restes del seu pare, desaparegut a la Guerra Civil. Decidida a ajudar-lo, viatja a Burgos, on estan exhumant una fossa comuna on podria estar enterrat.

Durant la seva estada, coneixerà la història d’Antoni Benaiges (Enric Auquer), un jove mestre de Tarragona que abans de la guerra va ser professor del seu avi. Mitjançant un innovador mètode pedagògic Antoni va inspirar els seus alumnes i els va fer una promesa: portar-los a veure el mar.


dimarts, 19 de març del 2024

Després del 8, el 9

Fa pocs dies que  acabem de commemorar el 8-M amb activitats cada cop més esteses arreu del territori, organitzades des de les diferents administracions, però també des de les entitats socials i els col·lectius feministes. Tant en pobles petits com en ciutats grans. Tant amb actes socials de sensibilització com amb actes lúdics.

A les xarxes vaig llegir una amiga que deia que res de res de ser felicitada el 8-M, que no es tracta de cap celebració, sinó d’una commemoració de fa més de 100 anys, encara que no va ser fins l’any 1977 que l’ONU el va instaurar com el Dia Internacional de les Dones (o de la Dona Treballadora) amb l’objectiu de “reivindicar el treball pels drets de les dones i promoure la seva participació en els diferents àmbits de la societat per assolir la seva emancipació”. Més de quatre dècades després, encara es fa necessari.

Si fem una mirada enrere, veurem que en deu o vint anys el 8-M ha aconseguit consolidar-se com una data a tenir en compte i ja forma part del nostre imaginari. Però després d’un 8-M que aconsegueix projectar la diada, convindria no deixar que es dilueixi el 9-M. Per tant, és tant o més important l’endemà, i l’altre, i l’altre... fins arribar de nou al següent 8-M i poder impulsar de nou la commemoració.

Cal impulsar-la perquè hi ha algun partit polític que posa en dubte la necessitat de projectar aquest Dia Internacional, i fins i tot, s’atreveix a boicotejar els actes oficials o la lectura de manifestos, posa en dubte les xifres de la violència de gènere, o directament es carrega les regidories o les conselleries d’Igualtat allà on governa.

Cal impulsar-la perquè mentre la generació X, els nascuts els anys 60 i 70, o els Millennials, nascuts als 80 i 90, hem vist la necessitat de reivindicar el paper de la dona en la societat -tot i que potser sense assolir tanta embranzida com desitjaríem, però hem vist que la dona ha anat obtenint el paper que li pertoca dins de la societat-; la generació Z (Centennials) viu amb menys motivació la reivindicació d’una data com la del 8-M. Hi ha enquestes que posen la carn de gallina: existeix un percentatge de joves entre 16 i 24 anys que consideren que el feminisme ha anat massa lluny (i aquí s’inclouen nois i noies).

Cal impulsar-la per evitar que una presidenta de comunitat autònoma, sense enrojolar-se, sigui capaç de preguntar-se en l’acte oficial del 8-M com és que no s’instaura un “Dia de l’Home”. De debò? És necessari? Sembla evident que cal fer possible que la defensa del feminisme no es converteixi en una discussió dreta-esquerra i sense superioritat moral per part de ningú. Sense barrejar coses que no venen al cas. Simplement amb la voluntat de fer un món millor.  En un món ideal potser no caldria reivindicar el paper de la dona en qualsevol dels àmbits (laboral, social, educatiu, polític, esportiu...). Però –encara- no vivim en aquest món conformat per persones, totes elles iguals a ulls de la societat.

Cal impulsar-la tant i tant i tant perquè algun dia deixi de ser necessari commemorar aquesta jornada i aquell dia, puguem celebrar la igualtat i la diversitat.

Josep Maria Raduà Serra
Març 2024